Carlos Fabra

Carlos Fabra, expresident de la Diputació i del PP provincial, ha ingressat aquest dilluns a la presó d'Aranjuez per complir una condemna de 4 anys, després que el Govern li denegara l'indult. Evita així les fotografies de la entrada a la presó d'Albocàsser, un poble al que estimava molt, però on diu que hi ha presos molt perillosos.

L'home que, durant anys, ha estat associat al poder absolut en la província de Castelló pel clientelisme i caciquisme, presumia d'acovardir a alts càrrecs del govern valencià o als  ministres amb una telefonada per "defensar els interessos de Castelló", també Rajoy va dir d'ell que era "un polític exemplar" quan ja estava imputat. Tot això és passat, cap dirigent polític ha acudit a recolzar-lo, ni durant el judici, ni ara al seu comiat de la llibertat, i fins i tot ha renegat del PP. Pel jutjat han passat 9 jutges i 4 fiscals en els 11 anys d'instrucció, i va abandonar la presidència de la Diputació quan va voler, al 2011.

Més de mil persones van acudir al sopar homenatge organitzat en el seu honor al juliol de 2005, van tindre que portar a tots el jubilats de la província. La vespra en què va recollir l'ordre per entrar a la presó, amb prou penes tenia companyia, però no li va fallar l'actual "novia" també diputada provincial. El seu ingrés a la presó arriba després d'haver estat desnonat social i políticament.

Darrere ens deixa el legat de "l'aeroport sense avions" que va costar 150 milions d'euros a la Generalitat i que segueix tancat a l'espera d'un pla de viabilitat o de la seva venda. La presidència de l'empresa pública Aerocas que el gestiona havia de ser el retir daurat que es va preparar per a la seva jubilació, però la falta de projecte va accelerar la seua eixida. Per a la història queda la pregunta als seus néts el dia de la inauguració oficial, poc abans de les eleccions municipals i autonòmiques de 2011: "¿Os gusta el aeropuerto del abuelito?". També és l'home dels projectes fracassats que ens  hagueren costat diners i diners públics, menys mal. Món Il•lusió va quedar aparcat després de la fallida de Marina d'Or i del fracàs de Terra Mítica. Els camps de golf projectats han quedat en no res per la suspensió del pla hidrològic i després d'enganyar a la gent des de la façana de la mateixa Diputació amb el "agua para todos", perquè tots sabem per a què volia l'aigua. Ah! i "la joia de la corona", l'Hospital Provincial, que li va valer com a graner de vots captius.

A Albocàsser també tenim més del mateix, diners i diners en projectes estèrils, diners i diners en obres inacabades, diners i diners vinguts i esfumats, i diners i diners de factures sense pagar.

Una altra polèmica que ha alimentat la llegenda de Carlos Fabra ha estat la seva repetida sort en els sorteigs de la loteria. Una de les qüestions clau del judici contra el polític popular serà saber què va passar amb els 2,2 milions d'euros que suposadament va guanyar en premis grans entre els anys 2000 i 2011.

El totpoderós Carlos Fabra acabarà finalment en la cel•la d'una presó que no és la d'Albocàsser, el poble on té tants amics declarats, el poble on el portaven any rere any per Sant Antoni. Ara compartirà destinació amb altres dirigents del PP valencià esquitxats per la corrupció, lluny del luxe i del poder que pastava fa uns anys. És la fi d'una època de corrupció provincial.

*Aquest article ha estat extret de retalls de premsa.