Pàgines

dissabte, 22 de febrer del 2014

L'escola no es construirà



En el  Mediterraneo
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/educacion-construira-5-centros-mas-2015_859035.html de 2 de febrer apareixia la notícia que Educació construirà 15 centres més en el 2015 i abans d'acabar la legislatura. Es relacionaven el nom dels 15 pobles i no apareixia Albocàsser en el llistat. També deia que eren 27 els centres construïts en el que portem de legislatura, 5 d'ells en la província de Castelló. L'escola d'Albocàsser no està en les mires de la Conselleria, l'Alcalde no se sap posicionar davant la Consellera que ens va passejar pel poble i que vol treure el transport de l'Institut (i també tancar-lo?).

En la premsa del mes de juny venia una relació de centres amb deficiències detectades en la que figurava el CEIP Joan de Brusca per manca de manteniment i per pendent de reforma parcial. No constava en pendents de reforma total ni en nova construcció. Ara, es confirma que Conselleria no construirà una escola a Albocàsser, i l'última visita de la Directora Territorial era només "rutinària", segons l'Alcalde.

En el Plenari de setembre de 2012 li vam preguntar a l'Alcalde per a quan estava previst cedir els terrenys a Conselleria i ens va contestar que principis del 2013. En el Plenari de juny de 2013 es va aprovar iniciar la cessió a la Conselleria d'Educació dels terrenys per a l'escola nova. Els terrenys encara no estan cedits. En el Plenari desembre de 2011 l’Alcalde va dir que preveia inaugurar l’escola nova per al curs 2014/2015, i ho va ratificar en el Plenari de setembre 2012, però ja no ens podia contestar en el Plenari de juny de 2013, la seua supèrbia no li va deixar admetre que era impossible.

L'Alcalde, encara avui, no ha donat cap motiu fonamentat sobre la conveniència del canvi d'ubicació de l'escola, que si és cap de comarca, que aposta pel futur o que en la zona anirà un nou institut... i què? què tenen a veure eixes contestacions amb el canvi d’ubicació de l’escola, contestacions sense arguments.  Mares i pares, direcció, i també la Junta de Govern, saben que l'escola planificada per a Albocàsser és l'aulari d'un CRA (col·legi rural agrupat) i no una escola com a tal, serà una escola més xicoteta que la que tenim ara. L’Alcalde no té cap document que li garantisca la construcció d'una escola nova, i així i tot s'ha gastat més de 600.000 € de tots, d'un Ajuntament que amaga factures sense pagar.

La urbanització dels terrenys on ha d’anar ubicada la nova escola ha costat 259.891 €, i s'ha sufragat amb el Pla d'Inversions municipals de 2012 per decisió de la Junta de Govern municipal, perquè els diners s'hagueren pogut invertir en altres projectes. Es va adjudicar a Garcia Monterde SL pel procediment de negociat sense publicitat per un import de 232.579 €. En l'expedient de la urbanització dels terrenys no consten ni millores ni la gestió de residus per part de l'adjudicatària.

També s'invita al concurs a les empreses Geo i Excapiedra Almazora SL. La primera amb una nota posterior, diu que no pot executar obres, per tant per què s’invita, a què es dedica?. La segona, en l'expedient que se'ns ensenya no es contempla la seua oferta, l’hem demanada, però no se’ns facilita per part del Secretari.

La realització consistia principalment en: execució de la rotonda, enllumenat, accés rodat i per als vianants , clavegueram, i abastiment d'aigua i comunicacions. No s'ha executat la partida "energia elèctrica" i s'ha compensat amb reomplert i compactat amb graves, refinament del terreny, millores en l'abastiment d'aigua potable i millores en la xarxa de sanejament. Ens preguntem que, si aquestes millores s'han fet realment, ja que l'Alcalde no ens deixa comprovar-ho, per què no constaven en el projecte de G. Rubert SL? i per què constava una partida si no s'havia d'executar?.

En l'expedient del Pla Especial Centre Docent i Àrea Educativa figura un certificat on consta la planificació de la reposició de l'actual CEIP Joan de Brusca i la construcció d’una secció d'Educació Secundària. El Pla Especial compren 16.127 m², el Centre Docent 10.349, l'Àrea Educativa 1.566 m², i la resta són vials.

En la Memòria Justificativa que vol justificar tota la despesa que comporta aquest terreny, diu disbarats i absurds com que la presó tindrà una gran repercussió en l’augment de població, que en el poble no hi ha terrenys per poder ubicar l'escola, que es pretén establir una zona contigua per activitats educatives complementàries (sense especificar quines, ara per què no es fan?).

El perfil del CEIP Joan de Brusca és de 3 unitats d’infantil i 6 de primària. Segons informe de Conselleria, la idoneïtat és de 4.500 m², i el terreny actual passa de 8.000 m².

Tots els tràmits del Pla Especial del Centre Docent s'havien d'aprovar per majoria absoluta del Plenari, d'ací el convocar un Plenari Extraordinari quinze dies d'abans de les eleccions, corria "massa" pressa, no fora que "eixos" de JPA llevaren la majoria absoluta. Eixe procedir diu del mètode de governar del nostre Equip de Govern.

En la Sessió ordinària de setembre de 2011 de la Junta de Govern, es va aprovar el Projecte d'Expropiació dels terrenys per a la escola nova. Constava en l'acta que existia urgència per posar-los a disposició de la Conselleria perquè duga a terme les obres i el retard pot comportar la perduda de la inversió. Li vam preguntar a l'Alcalde si podia explicar això i ens va contestar que es podien perdre subvencions. Doncs, deuen estar totes perdudes.


Ens mereixem tantes confusions i mentides?

dissabte, 8 de febrer del 2014

Pla General d'Ordenació Urbana


En el plenari extraordinari de 10 de novembre de 2013 es va aprovar el nou PGOU. JPA vam sol·licitar formalment la documentació, no se'ns va remetre per al plenari (com sempre), no érem coneixedors de la seua redacció i ens abstinguérem. Es va exposar durant 15 dies a l'Ajuntament i es va convocar una reunió amb les associacions del poble per informar al mes de juliol passat. A JPA no se'ns va convocar a la reunió a pesar que l'Alcalde es va comprometre, en el mateix plenari que es va aprovar, a convocar-nos juntament amb la resta d'associacions del poble. En el plenari extraordinari de desembre, l'Alcalde va dir que no se'n va recordar.

En aquest plenari extraordinari de 18 de desembre, vam incloure un punt, Pla General d'Ordenació Urbana: detalls i aclariments, a la fi de què se'ns donaré contestació a una sèrie de preguntes formulades per escrit al més d'agost a instancies del mateix director del PGOU, Francisco Segarra Bel, i que després de mig any no havíem tingut resposta. Per aquest plenari vam tindre contestació per escrit mitjançant un informe jurídic de Santiago J. Carratalà Beguer, advocat del equip redactor del PGOU.

Aquestes eren les preguntes i les contestacions que hem extret:

- L'objectiu del Pla és crear sòl capaç d'assumir els creixements residencials i industrials previstos en el municipi. Quins creixements d'aquest tipus hi ha previstos? En quins estudis es basa? No existeix cap estudi oficial que faça preveure els efectes de la implantació de noves infraestructures, en especial el del Centre Penitenciari, ni per part de l'Estat ni per part de la Generalitat. Es tracta de fer una estimació per tal que haja una quantitat de sòl per poder atendre futures demandes, evitant situacions com l'actual on no hi ha cap sòl urbanitzable.

- Per a un Centre Penitenciari amb una previsió de 2.000 reclusos. Quina previsió d'augment de població preveu el PGOU? Com es té en compte aquest augment? Quins estudis s'han fet? S'han tingut en compte dues qüestions. Per una banda, a més de la població reclusa, els funcionaris i resta de personal necessari, suposa una població flotant que demanen serveis. I per l'altra, si en el futur hi haguera una ampliació de les instal·lacions o es porta a terme el Centre Educatiu o la Caserna de la Guàrdia Civil, es puga generar sòl per cobrir les noves demandes. L'arquitecte ens va contestar al juliol que la previsió es estimativa, que no hi ha estudis.

- El PGOU diu: La planificació urbana busca un model de ciutat compacta i complexa, eficient i estable socialment, amb la finalitat de produir ciutat i no urbanització. Què vol dir això? Es promou una ciutat compacta, és a dir, unida, utilitzant el major sòl possible per tal de preservar la major part del terme municipal. La complexitat es refereix a que internament existeixca la major diversitat d'usos i funcions per a què puga satisfer el màxim possible de demandes ciutadanes. L'eficiència ve referida a una utilització el més racional possible dels recursos naturals i reduir l'impacte amb el medi ambient. L'estabilitat social tracta d'evitar l'exclusió dels vianants i persones amb mobilitat reduïda, facilitant la convivència i les relacions. (Pareix que es vol comparar el nostre poble a una gran ciutat)

- El PGOU diu que està en projecte la implantació d'un institut per donar servei a la comarca. Això és així? S'assenyala que figura en programació de la Conselleria d'Educació, la reposició del C.P. Joan de Brusca, així com la construcció d'una nova secció d'Educació Secundària, que no només pot ser per al municipi d'Albocàsser, vista la grandària de la seua població estudiantil.

- Quins serveis dels que parla el PGOU en la memòria informativa es tenen previstos? No és funció del Pla establir tots els usos i la seua implantació. La seua funció es afavorir i preveure sòl per permetre la implantació en el moment i forma que es duga a terme. L'arquitecte, al juliol, tampoc va concretar, ens va contestar que es determinaran en funció de les necessitats a mesura que es desenvolupe cada sector.

- Quines previsions hi ha per al sòl amb vocació de segona residència o de caràcter turístic rural? En referència al sòl de caràcter turístic rural, la intenció es promoure'l per afavorir el desenvolupament econòmic i la revitalització de diversos masos. En quan a la segona residència, no es contemple com a tal, però sí són possibles zones de vivendes unifamiliars. L'arquitecte ens va contestar al juliol que en funció de les necessitat del municipi, que no està determinat.

- Els voltants de Sant Pau, en el mapa núm.13 consten com a sòl no urbanitzable genèric. Què vol dir això? Es pot edificar? El voltants de Sant Pau són en part sòl urbà i en part no urbanitzable, donat que es troba afectat per la Zona d'Especial Protecció d'Aus, a més d'estar per determinar una modificació de la carretera. És a dir, a hores d'ara no es pot edificar fora de sòl que ja està classificat com a sòl urbà.

- EL PGOU diu que la dependència de l'automòbil ha de ser reduïda. Quines alternatives dona el PGOU? El PGOU deu d'establir criteris de la xarxa viaria primària i secundària per la implantació de corredors de vianants i bici en la mesura possible , i proposa que es puguen utilitzar mitjans de comunicació alternatius, a més de garantir la prioritat dels vianants.

- El PGOU parla de què el planejament urbanístic ha d'afavorir la participació i la cohesió social. En quin sentit? Aquesta contestació parla de diferències de renda, de classes socials, de diferències demogràfiques, paisatgístiques i de estructura econòmica, de persones de diferent condició, de grups socials. (O el redactor de l'informe no ha entès la nostra pregunta o nosaltres no entenem el que se'ns contesta)

- Com preveu el PGOU la planificació urbana de voreres i passos de vianants? Per exemple al Pla i carrer de la Font. El PGOU no arriba a eixe nivell de detall, això li correspon al Projecte d'Urbanització. L'arquitecte ens va contestar al juliol que no es contempla.

- Com preveu el PGOU places d'aparcament públic? Són qüestions que corresponen al plantejament de desenvolupament del Pla, en concret al Pla Parcial. L'arquitecte ens va contestar al juliol que no es contempla.

- Com preveu el PGOU l'increment de zones lliures, recreatives i zones verdes? Com a mostra es refereix al parc urbà previst en el camí cap a l'ermita de l'Esperança. L'arquitecte ens va contestar al juliol que quan es desenvolupe cada sector es contemplaran.

- Com preveu el PGOU la contaminació lumínica i acústica de la presó? La contaminació acústica i lumínica venen determinades pel Pla Especial de la presó. L'arquitecte ens va contestar al juliol que s'haurà de contemplar en les ordenances, el Pla de la presó no pot ser modificat.

- El PGOU parla de transport públic. A què es refereix? Les competències de transport públic excedeixen de les del propi municipi, però resulta important que en el PGOU es faja esment per tal que la Generalitat siga conscient de la seua necessitat, no només per al Centre Penitenciari, també per al poble d'Albocàsser. (Ací pareix que el poble quede en un segon pla, darrere de la presó) L'arquitecte ens va contestar al juliol que el posarà l'Ajuntament si ho considera oportú.

- També parla el PGOU de VPO. On es construiran? D'acord amb la normativa vigent, està previst que, de l'edificabilitat residencial de cada Sector de sòl urbanitzable, i en totes les zones que es desenvolupen, un mínim del 10% es dedique a habitatges protegits. L'arquitecte ens va contestar al juliol que sí que està previst que l'Ajuntament en vulga construir.

- On preveu el PGOU que es poden abocar escombraries, enderrocs, desfets o residus? La previsió és preveure la possible ampliació de l'Ecoparc.

- On està planificada la construcció de l'heliport? No consta la planificació de la construcció d'un heliport, encara que no és incompatible amb el sòl no urbanitzable.

- On està planificada la construcció de la residència per a majors? Es preveu l'obtenció de terrenys per tal d'implantar les dotacions públiques que s'estimen necessàries. L'arquitecte ens va contestar al juliol que no està estipulat. (O siga que l'Alcalde va mentir en el plenari de juny al dir que hi havia sòl reservat en el camí de Les Canals)

- Quines tramitacions es van seguir per al projecte i demarcació del PAI promogut per Perdigana Sant Pau SL? En quina fase de construcció es troba? Encara que és una qüestió alinea al PGOU, cal informar que encara està pendent de la seua aprovació definitiva per part de la Conselleria. Es per això que no s'ha començat la seua construcció. (En el plenari de març de 2012, se li va preguntar a l'Alcalde si el PAI estava paralitzat per alguna normativa i va contestar que estava paralitzat per la crisi. Quina credibilitat tenen les paraules de l'Alcalde en un plenari, si s'inventa les respostes?)

A criteri de JPA són contestacions molt superficials, trivials, massa generalistes. Les contestacions es poden adaptar al context de qualsevol PGOU, que al igual que el Pla es pot fer extensible a qualsevol poble. No es tenen en compte, no s'esmenten les particulars característiques del poble referents a creixement, densitat, cens, emigració, organització social, economia, fluctuacions, distribució, proporcionalitat, cultura,...

Volem agrair a l'equip redactor del Pla l'atenció de rebre'ns, la informació donada, i l'afany i ganes mostrats en contestar-nos les qüestions plantejades.