Pàgines

dissabte, 31 de març del 2012

Plenari ordinari 29 de març.


 1.  Aprovació acta sessió 29-12-2011.
De les preguntes pendents, ens s'ha contestat a la quantitat de residus que produeix el poble (400t aprox.), a la normativa que s'incompleix per emetre TV3 (multa de la GV) i el romanent de tresoreria (111.142 euros). Queda pendent de contestació la xifra de la caixa de l'Ajuntament a començament de la legislatura, cost del pla urbanístic, quantitat recaptada en l'exercici 2011 en concepte d'IBI, recaptació en concepte de IVTM, quantitat recaptada per l'adequació de camins, i quan s'ha gastat en arreglar-los?
· VOTAREM A FAVOR

2.  Aprovació inicial Pressupost exercici 2012.
Se'ns va presentar els pressupostos per al 2012 que ascendeixen a 1.312.848,96€. Vam comentar que no s'havia tingut en compte a la Comissió Especial de Comptes a l'hora de confeccionar-los i que no ens s'han presentat amb suficient antelació per poder estudiar-los.
· ENS ABSTENGUEREM

3.  Aprovació Pla Ajust Reial Decret 4/2012.
El esmentat Decret obliga als ajuntaments a establir un mecanisme de finançament per al pagament als proveïdors. La certificació presentada al Ministeri d'Hisenda  es de 882.861,61 euros. L'ajuntament d'Albocàsser s'ha ajustat demanant  un préstec (i ja en van uns quants) de 117.889,96 euros.
· VOTAREM A FAVOR

4.  Aprovació Compte Anual Recaptació Diputació 2011.
Són els rebuts que recapte la Diputació i desprès tornen a l'Ajuntament. La Diputació es queda un percentatge que queda pendent d'informació.
· VOTAREM A FAVOR

5.  Adhesió Central Contractació Diputació.
Es un servei conjunt i voluntari que la Diputació ofereix als ajuntaments que vulguen adherir-se per a compres de material divers i a la fi de reduir el cost de compra.
· VOTAREM A FAVOR

6.  Reconeixement extrajudicial crèdits.
S'han tret factures aparcades al "calaix" des de el 2009 amb un total de 84.655 euros. Amb data de 22 de juliol JPA vam demanar la situació econòmica (actius, passius, immobilitzats, i préstecs) a l'11 de juny de 2011, i encara ara no ens s'ha  facilitat. Vam preguntar si ha segut ara que des de Madrid demanen la morositat dels ajuntaments quan us heu vist amb l'obligació de treure els immobilitzats, ens han contestat que no, que s'han tret ara perquè a l'ajuntament hi han diners. En el plenari anterior preguntàrem al tresorer si l'ajuntament tenia liquiditat i si era solvent i no ho sabia, l'Alcalde va contestar que si, però ara veem que no. Li preguntàrem  quines mesures s'adoptaven per part de tresoreria per a que no es produïren desajustos i no va contestar. Li hem preguntat ara si tenia coneixement dels impagats? Contestà que si.
· VOTAREM A FAVOR
7.  Gravació Plenaris.
L'alcalde diu que no està d'acord. JPA pregunta si la legalitat ho permet, no si s'està d'acord o no. L'Alcalde posa el punt a votació i per majoria es prohibeix el que plenaris es puguen gravar.
· VOTAREM A FAVOR

8.  Moció Junts per Albocàsser. Cànon de Sanejament.
El Grup Municipal PP, no vol aprovar els tres punts argüint que, a vore si l'apugen en comptes de llevar-lo. JPA argumenta que, això no hi ha perquè, i amb el que ens contesten sabrem,  almenys per què es cobra, ja que la llei no nomena enlloc el cànon per usos ramaders. JPA proposa el canvi dels punts de l'acord per a que en comptes de llevar-lo es rebaixe la quota i s'equipare als pobles que paguen menys. PP proposa recopilar més informació i tornar a tractar la Moció el pròxim plenari. JPA ho accepta.

9. Escrits AMPA Joan de Brusca i Coop. d’Ensenyament Alt Maestrat. Subvenció adquisició llibres de text.
L'AMPA de l'escola i l'institut d'ESO han presentat la quantitat a que ascendeix la despesa dels llibres de tex per al cobrament de la subvenció, 3.112€ i 4.800€ respectivament.
· VOTAREM A FAVOR

10. Escrit FACSA revisió tarifes aigua.
EL preu del m ha baixat un 10% aquest any però hauria de baixar un 50% per equiparar-se als pobles del voltant. L'aigua continua sent cara.
· VOTAREM EN CONTRA

11. Resolucions alcaldia.
Es procedeix per part del secretari a llegir, donant compte, dels últims decrets i resolucions adoptats per l'alcaldia. Ens crida l'atenció els 2990€ en entrades per a la correguda de la beneficència del 2011, i les factures del telèfon de Sant Pau, que vam preguntar qui en fa ús? Se'ns contesta que es una contractació a internet, però no està massa clar qui l'utilitza.

12. Precs i preguntes.
Es plantegen per part de JPA les següents qüestions y preguntes:
- Respecte a la retirada de cartells anunciadors d'obres ja obsolets, comprovem que s'ha retirat el del carrer Colon i el de la carretera de Les Coves, però en el primer no s'ha reposat la vorera i s'han quedat tallants de ferro al descobert i en el segon encara estan els pilons de formigó que el sustentaven. Es pren nota.
- Les barreres encara estan pels carrers Colon i Reis Catòlics. No se'ns contesta.
- El tema de la fossa sèptica de la Residència de Disminuïts, lluny de solucionar-se empitjora, i es pot vore com sobreïx a la vora del camí. Se'ns contesta que el problema ja s'ha solucionat.
- En el nou passeig de Sant Pere Màrtir s'han col·locat fustes que pareixen travesses de via de tren, ho són? Se'ns contesta que si.
- Aquestes travesses estan prohibides en parcs i jardins públics per estar tractades amb creosota, un producte cancerigen i altament contaminant (Ordre PRE/2666/2002 de 25 d'octubre). L'entrada en el organisme es pot produir per contacte directe, per inhalació, per contaminació mà-boca i per ingestió. En teníeu coneixement? Se'ns contesta que no. JPA aporta l'Ordre i informació del Ministeri de Treball i demana que se li demanen explicacions al tècnic que ha donat el vistiplau a l'execució de l'obra. Es farà.
- Quin és el pressupost de licitació del museu etnològic? Se'ns contesta que 58.000€. JPA comenta que en la web de l'ajuntament l'alcalde va apuntar un projecte de 90.000€. Callen.
- Per quin procediment es va adjudicar l’obra? Se'ns contesta que contracte menor.
- Per quin import es va adjudicar? Se'ns contesta que el mateix de licitació.
- A quins contractistes es va adjudicar? Se'ns contesta que a Francisco Fabregat.
- A quina quantitat va ascendir la compra del solar? Se'ns contesta que a 150.000€.
- Per a quan està prevista la inauguració del museu etnològic? Se'ns contesta que quan estarà acabat.
- El local d'activitats socioculturals, compleix requisits tècnics com a auditori? Se'ns contesta que l'engenyeria de l'obra si que en compleix, es la finalitat del local.
- Les obres públiques s’adjudiquen majoritàriament als contractistes Francisco Fabregat i Instalaciones Ferrandis pel procediment de negociat sense publicitat. Per algun motiu? Se'ns contesta que perquè compleixen els terminis i fan bones millores.
- Quin ús es fa dels baixos de l'ajuntament del carrer Colon? Se'ns contesta que l'utilitzen els caçadors i l'associació de romanesos i... si el voleu "vatros" també.
- Quin pressupost es va destinar a la Fira de la Tòfona? Se'ns contesta que uns 10.000€.
- El dinar d'aquest dia, va anar a compte de l'ajuntament? Se'ns contesta que no va haver dinar.
- Quins mitjans s'utilitzen per part de l'ajuntament per fer públiques les subvencions, tallers d'ocupació, cursos, ofertes de col·locació i treball ... ? Se'ns contesta que el tauló d'anuncis de l'ajuntament.
- A on es va informar de les bases del taller de "Promoció Turística i Noves Tecnologies"? Se'ns contesta que l'organitza la Diputació i el SERVEF.
- A on es va informar de les bases per demanar subvencions "Portmader"? Se'ns contesta que això la gent ho mira a internet.
- Del pou del Puig, hi ha ramals cap a altres pobles? Se'ns contesta que no.
- En el rebut de l’aigua es paga una quota transitòria, que és de 6,06€, a quines despeses està destinada? Se'ns contesta que a treure l'aigua del pou.
- En la presó, quants comptadors d'aigua hi han? Se'ns contesta que no ho saben.
- El PAI s'ha tramitat amb la Llei Urbanística Valenciana (LUV) que substitueix a la Llei Reguladora de l'Activitat Urbana (LRAU)? Se'ns contesta que es mirarà.
- Està paralitzat per alguna normativa? Se'ns contesta que està la paralitzat la crisis.
- Ha fet l'alcalde algun negoci particular, la seua empresa o algun familiar directe amb la empresa promotora del PAI, Perdigana San Pau SL? No se'ns contesta.
- Alguna compra conjunta? No se'ns contesta.
- S'ha portat terra del solar previst per a l'escola nova per reomplir finques improductives particulars de l'alcalde? Se'ns contesta que si, i que això es cosa del que se li ha adjudicat l'obra.
- Se'n ha beneficiat particularment d'aquesta o d'alguna altra obra publica? No se'ns contesta.
- En el plenari anterior l'alcalde va admetre que no hi havia cap conveni signat amb la Conselleria d'Educació, per el qual es construiria una escola nova en quan es cedeixen els terrenys, però si va respondre que el document signat era amb una empresa, quin és el nom de l’empresa? Se'ns contesta que CIEGSA. El president Fabra va dir el dijous (el país): "Hem de reduir tot allò que siga superflu. Ciegsa sobra, la liquidarem".
- Quan es va obrir el carrer nou del costat de l'escola, projecte K, l'alcalde va intervindré amb la compra/venda dels solars de la zona catalogada com a C (patis) una vegada es va dividir el bancal originari? Se'ns contesta "averiguau".
- Els propietaris compradors, on es van reunir per ajuntar els diners de la compra? No se'ns contesta.
- L'alcalde sap qui va pagar directament al propietari venedor? No se'ns contesta.
- Li consta a l'alcalde si hi han hagut inquilins als pisos de l'esmentat carrer projecte K? Ens contesta, com a alcalde ho com a veí? Com a alcalde no ho se.
- L'alcalde es propietari d'algun terreny al costat de la rotonda de la Cooperativa, al carrer Sant Joan? No se'ns contesta.
- Es va paralitzar el solar de Turistrat al Pla de la Font. Amb data 10 d'octubre, vam demanar l'expedient i no ens s'ha facilitat. Ens se pot dir ara el motiu de la paralització? Se'ns contesta que es va canviar la alineació i no es podrà construir mentre l'obra no s'adapte.
- En tens algun altre de particular? No se'ns contesta.
- JPA demana que es desbloquege la situació s’acabe amb la mala imatge que dona. L’importa a l'alcalde la imatge estètica del poble? Ens contesta que si, i molt.
- Per què estan els carrers bruts, deixats i amb l'aspecte d'abandonat? Ens contesta que la gent del poble se'ls agrana i la resta no es pot, no hi ha personal.
- Els contenidors de reciclatge per què no es renoven? Se'ns contesta que es farà un escrit a l'empresa.
- Cada quan es buiden? Cada 15 dies.
- Es repetirà la soltada d'aigua saulonenca la pròxima ploguda, o ja s'han buscat solucions? Se'ns contesta que va ser accidental, no es repetirà.
- Amb el projecte de transparència s'haurà d'informar a la gent que ho sol·licite dels comptes de l'Ajuntament, ara l'alcalde està obligat a informar als regidors i no ho fa. Complirà la nova normativa? Ens contesta que si, s'ha complit sempre.
- Ha dit l'alcalde a algú, en algun lloc que en els permisos d'obres que es sol·liciten a l'Ajuntament fa falta projecte perquè us "apura" l'oposició? Ens contesta que no.
- És ací als plenaris on es poden i es deuen debatre temes municipals. No és ètic anar per les cases a parlar i menysprear a la oposició i als seus membres sense arguments de assumptes no portats al plenari. Ho ha fet l'alcalde? Ens contesta que no.

L'alcalde pareixia sorprès per alguna de les preguntes formulades en aquest plenari, i ha comentat que no les contestava perquè eren assumptes personals. JPA hem dit que no hem preguntat res que no tinguera a vore amb l'ajuntament o amb el poble i que les preguntes es corresponen amb les inquietuds que la gent del poble ens ha fet arribar, i ens ha demanat que preguntàrem. Les hem formulades de manera breu i el més clara que hem sabut. Espera l'Alcalde que amb les contestacions donades ha resolt els dubtes de la gent? Ens contesta que si.

Recordar una vegada més que els regidors tenim dret a obtindre de l'alcalde tots els antecedents, dades i informacions que estiguen en poder dels serveis de la corporació (LRLCV). També que, com a grup municipal, hem de disposar dins de l'organització administrativa de l'Ajuntament d'un despatx per reunir-nos i rebre visites. Fem públic, ara, que aquests incompliments ens a portat a fer una queixa davant el Síndic de Greuges i que està pendent de resolució.

Des de JPA us fem còmplices, a tot grup municipal PP, de la delicada situació de l'escola pública valenciana actual, en la mesura de que no vau voler aprovar el punt 1 de la moció presentada en el plenari ordinari del setembre passat que deia: Reafirmar la defensa del sistema públic d'ensenyament, com a millor manera de garantir l'exercici del dret a l'educació que, durant tota l'etapa de l'Educació obligatòria, està al servei de les necessitats socials, de la igualtat d'oportunitats i dels valors democràtics.

Ja per finalitzar, volem manifestar la falta de respecte demostrada per l'alcalde cap als treballadors al convocar el plenari un dia de vaga general.

Es tanca la sessió.

dilluns, 26 de març del 2012

Plenari ordinari 29 de març, a les 20:00 h. Dia de vaga general.

Ordre del dia:
1.  Aprovació acta sessió 29-12-2011.
2.  Aprovació inicial Pressupost exercici 2012.
3.  Aprovació Pla Ajust Reial Decret 4/2012.
4.  Aprovació Compte Anual Recaptació Diputació 2011.
5.  Adhesió Central Contractació Diputació.
6.  Reconeixement extrajudicial crèdits.
7.  Gravació Plenaris.
8.  Moció Junts per Albocàsser. Cànon de Sanejament.
9.  Escrits AMPA Joan de Brusca i Coop. d’Ensenyament Alt Maestrat. Subvenció adquisició llibres de text.
10. Escrit FACSA revisió tarifes aigua.
11. Resolucions alcaldia.
12. Precs i preguntes.

divendres, 16 de març del 2012

Planta de tractament de purins d’Albocàsser

     
    Més balafiaments. En 1999, la Diputació de Castelló presidida per Carlos Fabra va anunciar la solució per a acabar amb el problema dels purins, l'abocament incontrolat del qual pot contaminar els aqüífers. Construiria cinc plantes de tractament a La Vall d'Alba, Sant Mateu, La Salzadella, Albocàsser i La Todolella. La Diputació va adjudicar la concessió durant 25 anys a una UTE formada per les empreses Tetma i Urbaser, i va invertir 11,5 milions d'euros en el projecte, aportats a parts iguals per la institució provincial i fons europeus Feder. La resta, fins a 20 milions, van ser sufragats per la iniciativa privada.


     La instal·lació d'Albocàsser va ser inaugurada al març del 2003 i la planta havia de realitzar una evaporació i compostatge dels purins, traslladant posteriorment el compost sense madurar a la planta de La Vall d'Alba en la que es finalitzava la maduració i s'havia de transformar en adob orgànic-mineral. Açò és el que va dir el president de la Diputació: "Aquestes instal·lacions suposen una gran satisfacció per a la Diputació perquè vindran a solucionar els problemes causats per l'excés de purins, la qual cosa resulta un gran avanç mediambiental". Les xifres de la planta d'Albocàsser eren aquestes:
     - Inversió: 1.713.974 € (285.181.338 pessetes)
     - Volum de purí a tractar en planta: 37.000 m3.
     - Altres matèries primeres a tractar: fem conill (500 tones/any), gallinassa (4.200 tones/any) i borumballa forestal (3.556 tones/any)
     - Producció compost: 8.500 tones/any.


     Un "despilfarro" més amb diners públics sense cap estudi de viabilitat i un programa que ha segut un autèntic fiasco. Els ramaders mentrestant, aboquen "de forma controlada" els purins per a adobar els bancals i damunt se'ls fa pagar un cànon per sanejar les aigües residuals que generen les seues granges. Tota una injustícia es mire per on es mire.


     Els grans projectes, que Carlos Fabra va abanderar en els seus 16 anys al front de la Diputació de Castelló, amb la fórmula de la concessió privada en les inversions públiques, no han funcionat i han acabat fracassant. L'anunci de construcció d'una dotzena de camps de golf en la província, el parc temàtic Món Il·lusió, les cinc plantes de tractament de purins... També és el sistema triat per Fabra per a l'aeroport de Castelló, sobre el futur del qual fins al moment, només planegen seriosos dubtes.
     Tota una sèrie de despropòsits que els nostres governants han portat ha terme malbaratant diner públic, ara bé, l'enriquiment i increment patrimonial personal és patent i sovint es veuen imputats en processos judicials. Mentre l'escola ens cau, els carrers estan bruts, no tenim una residencia per assistir la gent major i en general tot el poble presenta aspecte de deixadesa.

dissabte, 3 de març del 2012

Cànon de sanejament




El convocar la reunió ha segut, principalment, per informar sobre el cànon que els grangers paguen de sanejament, de la quantia i del, per què s'ha de pagar? també, per parlar del rebut de l'aigua en general, i comparar-lo amb el d'altres pobles.

     El cànon de sanejament esdevé un impost de la Generalitat que se'ns carrega en el rebut de l'aigua per l'empresa subministradora FACSA, i després, aquesta l'abona a l'empresa EPSAR que és l'Empresa Pública de Sanejament d'Aigües Residuals. És un cànon que paguem a canvi de que se'ns depure l'aigua que consumim per complir la Directiva Marc de l'Aigua de la UE. Nosaltres l'acatem, reconeixem que s’ha de pagar, i estem d'acord en el principi de qui contamina paga, però aplicat al les cases. En el cas de granges, les aigües residuals generades no les saneja ningú, no van a cap depuradora, per tant, és incomprensible pagar per un servei que no es gaudeix.

     Pobles del voltant s'estan menejant per anul·lar-lo, i ja hi ha que han aconseguit rebaixar aquest impost fins gairebé la cinquena part. Des de JPA hem pres aquesta iniciativa que, per la seua importància, no ens pot passar per alt.

     El coeficient de consum del cànon durant el 2011 era del 0,2020 per m3 d'aigua consumida (per al 2012 serà del 0.234), la mateixa que per a ús domèstic. En els pobles que la tenen rebaixada paguen el 0,0414. Així, una granja d'Albocàsser amb un consum de 489m3 ha pagat per aquest concepte 103,54 euros trimestrals, amb el coeficient rebaixat n'haguera pagat 22,35; una granja d'un poble amb el coeficient rebaixat i amb un consum de 1384m3 ha pagat 57,34 euros, a Albocàsser n'haguera pagat 284,44.

     Hem volgut comparar el que diu la llei valenciana, que no nomena en cap punt les explotacions ramaderes, amb la de les CCAA veïnes, l’aragonesa i la catalana. L'Institut Aragonès de l'Agua és clar al marcar com a exempció de pagament "La utilización del agua en instalaciones ganaderas con instalaciones adecuadas y que no generen vertidos a la red de alcantarillado que produzcan contaminación especial". L'Agència Catalana de l'Aigua diu: " Les explotacions ramaderes que tinguin llicencia ambiental que compleixi la normativa, la quota és 0".

     JPA hem preparat una MOCIÓ per ser debatuda i votada el pròxim Plenari Corporatiu. Hem optat per demanar la no inclusió del cànon al rebut, en comptes de la reducció, per què pensem que és el més just i si el Ple no vol demanar a EPSAR que s'anul·le el cànon de sanejament als grangers, plantejarem de canviar els punts del acord per demanar la reducció. Si tampoc vol demanar la reducció, heu de ser vosaltres, els grangers, els que ho heu d’exigir als sindicats, i sempre podeu fer-ho a títol personal.

     En la reunió també vam desglossar el rebut de l'aigua d'Albocàsser, l'explicàrem i el comparàrem amb el d'altres pobles. Deixant a banda la part del rebut corresponent al cànon de sanejament per ser un impost de la Generalitat i només centrant-nos en la part del rebut del preu de l'aigua, les conclusions tretes van ser aquestes:
     Una vivenda que tinga un consum d'aigua de 20m3 al trimestre (posada com a exemple) paga a Albocàsser 33,42 euros, a Castelló 23,66 euros, a Les Coves 18,73 euros, a Tírig 22,85 euros, a Vilafranca 23,79 euros, a La Pobla 22,23 euros, a Torreblanca 24,42, a Alcalà 18,36 euros. Si algú teniu rebuts d'altres pobles podeu fer càlculs.

     Amb data de 4 de gener de 2012 JPA va demanar a l'Alcalde vore el contracte de manteniment i subministrament d'aigua que l'Ajuntament té amb l'empresa FACSA, no se'ns ha mostrat, per tant no sabem el motiu de pagar l'aigua tant cara. A partir de 10m3 la paguem a 0,9464 euros als domicilis i els grangers sempre a 0,9270, poquets pobles del que s'han nomenat abans passen de mig euro.

La Moció que presentarem és aquesta:

FETS I RAONS.  
     La Llei 2/1992, de 26 de març, del Govern Valencià de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana, estableix un cànon de sanejament per tal de cobrir el cost de depuració de l'aigua. L'article 20 d'aquesta llei diu “ El fet imposable el constitueix la producció d'aigües residuals, manifestada a través del consum d'aigua  de qualsevol procedència. El cànon serà exigible des de l'entrada en vigor de la llei i vindrà referit al volum d'aigua consumida per a usos domèstics o industrials,”.
     En cap moment fa referència a l'aigua destinada a usos ramaders, i els residus dels quals que es generen, es manipulen com abono i no intervé el sanejament d'aigües; tampoc són industries que fabriquen o transformen cap matèria mecànicament.

     Aquesta mateixa llei, també crea l'empresa EPSAR, que és l'empresa pública que és finança amb aquest cànon i el recapta mitjançant les empreses distribuïdores amb una cota addicional al consum. A Albocàsser, FACSA és l’empresa distribuïdora, i per tant també la que recapta el cànon de sanejament i l’abona a l'empresa EPSAR. La legislació no contempla el cobrament d’aquest cànon a les explotacions ramaderes i la Generalitat Valenciana no ha aprovat cap tipus de tarifa per a aquestes. La tarifa que FACSA aplica a tots els ramaders es la pròpia per a usos domèstics.

     Segons el Decret 266/1994, de 30 de desembre, del Govern valencià, pel que s'aprova el Reglament sobre el Règim econòmic-financer i tributari del Cànon de sanejament a l'article 20, senyala en el punt 2: “S'entén destinat per a ús domèstic el consum d'aigua realitzat en vivendes que done lloc a aigües residuals generades principalment pel metabolisme humà i les activitats domèstiques. La mateixa qualificació rebrà el consum d'aigua destinat a l'ompliment de piscines i al reg de qualsevol superfície no afecta una explotació agrària. A aquests efectes, es considerarà explotació agrària el conjunt de béns i drets organitzats empresarialment per a la producció agrària amb fins de mercat”.
     Les explotacions ramaderes no son vivendes, són explotacions que no generen aigües residuals i sí tenen finalitat de mercat. Per  tot açò exposat, l'Ajuntament d'Albocàsser

ACORDA
     1.- Sol·licitar a l’empresa FACSA la finalització del cobrament d’aquest impost en els rebuts de l'aigua corresponents a granges i explotacions ramaderes.
     2.- Formalitzar una reclamació contra la inclusió del cànon de sanejament en les explotacions esmentades en el punt 1 davant l’empresa EPSAR.
     3.- Requerir a l’empresa pública EPSAR la devolució del cànon de sanejament cobrat durant els últims 4 anys a tots els ramaders.