Per qui ens agarren?

La majoria dels polítics, per no dir tots, es pensen que la gent som ximples o, simplement, que no tenim capacitat de pensar. Es creuen superiors a nosaltres i ens transmeten un missatge paternalista, compassiu... com dient: jo us ho solucionaré tot. Prioritzen els seus interessos personals davant l'interès comú, i estimen la poltrona, és la seua pròpia vida. De fet, quan acaben la seua vida política, si és que l'acaben, és quan es donen a conèixer i demostren per què estaven en política i la gent sabem en mans de quina "gentola" hem estat, com han administrat els nostres diners els que ens diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Zaplana ho va dir clar: estic en política per fer-me ric, però n'hi han més, de "zaplanes".

Hem sabut en mans de quin ministre hem tingut la nostra economia durant anys, el de les preferents i les targetes Black, i comencem a entendre per què una crisi mundial ha segut més accentuada a Espanya, i per què encara dura. Hem sabut que l'herència rebuda a la que es refereix Rajoy una i altra vegada, quan no li queden arguments, és la del seu propi partit. No hi ha setmana sense un nou cas de corrupció, encara se'n parle d'un i n'apareix un altre. Com per a tornar a votar al partit que ens ha imposat aquests personatges que ens havien de treure de la crisi. Rajoy demana perdó entre dents, no el creu ningú, i els diners no els tornen.

Fabra, el nostre Molt Honorable, també es noticia per la seua particular "caixa black" la que ací s'anomena caixa fixa amb càrrec al Consell, hotels, factures de supermercats, vitamines, mariscades... encara no han transcendit tots. S'ha polit 1.150 milions d'euros de diners de tots els valencians (600.000 € diaris) i ha tingut 11 imputats als escons del parlament valencià.

Per sort, no som ximples, sabem pensar i sobretot veiem. Veiem, pel que a nosaltres ens afecta, que ens trobem en una etapa marcada per la lacra de la corrupció dels diferents governs populars, Estat, Generalitat, Diputació... i més accentuada quan més a prop. No hi ha cas que no estige València pel mig. La indignació i incredulitat de la ciutadania sobre els estaments polítics va creixent, i el que és més trist i greu, també va creixent sobre la justícia després de què s'inhabiliten jutges per empresonar corruptes.

JPA, veiem que la política d'Albocàsser segueix la mateixa línia. També ací ens volen donar a entendre que sols ells saben governar, però sols cal veure resultats. Per això, JPA, seguirem denunciant les barbaritats realitzades en els darrers anys, la mala gestió econòmica del nostre govern municipal, la manca de transparència i bloqueig a què es sotmet al nostre Grup en l’oposició en matèria de facilitació d’informació, l'ocultisme de les obres realitzades, la falta d'acords en les nostres propostes davant de qui no en fa. Una paret amb falta d'arguments que tampoc raona els seus actes, i que diu als regidors en les dependències de l'Ajuntament que només volen donar pel sac, que quan seràs alcalde ja estaràs ací, o inclús fa previsió de què et pegaran una barrà; o el que ens van soltar en l'últim Plenari, "a qui has demanat permís ?", ara els regidors d'Albocàsser hem de demanar permís per treballar a l'Ajuntament. Sí, el nostre Alcalde perd els papers, en els Plenaris està absent, amenaça, intenta coaccions i no deixa exposar. Serà per què té una culpabilitat amagada, abusa d'autoritat com tots els que no tenen recursos, fa política de cantonet davant la gent que li peguen la "cabotà" perquè no té arguments davant l'oposició, i confon l'Ajuntament amb sa casa. Són les polítiques de la temor, de l'aprensió i de la covardia, les polítiques per als enganyats de la llista que esperen torn pel, "del meu que hi ha", o per als que es creuen convoiats amb promeses buides sense saber que estan comprats, polítiques que demostren desconsideració i menyspreu.