Ho seguirem fent cada vegada que lamentablement torne a passar.
Volem recordar i conscienciar-nos del greu problema que encara existeix en la nostra societat sobre la manca d’igualtat i l’existència de la violència cap a les dones.
TOTES LES PERSONES TENIM COSES A FER PER A MILLORAR. Pares i mares , joves, educadors, amistats, veïns,.......
SÓN 30 VÍCTIMES !!!!!!!
NO ENS ACOSTUMEM A LES XIFRES, SÓN PERSONES AMB NOM
Quina llàstima, educar en igualtat no significa dir als fills i a les filles el que cal fer, també és necessari donar exemple en la nostra convivència diària, perquè els xiquets i els jovens s'impregnen d'aquest ambient desde xicotets i l'acullguen com una cosa normal a la seua vida. Intentem'ho, és necessari per no arribar a estos extrems tant dramàtics.
ResponEliminaFelicito vuestra reacción frente a este problema social tan grave. Dice mucho de vosotros el haber creado un espacio para denunciar públicamente estos crímenes, rindiendo así un homenaje a las víctimas.
ResponEliminaEs importante recordarlo cuantas veces sea necesario para como muy bien decis no nos acostumbremos a las cifras. Estoy con vosotros tambien en esto!!!
Ostras! Esteu en tot. Continueu així.
ResponEliminaMolt bé, aixo si que es un problema social molt gran. Felicitats per aquesta iniciativa
ResponEliminaAmics bocassins:
ResponEliminaPodeu facilitar-me el correu de la vostra agrupació a vicensroda@gmail.com?
Un covarxí
Hi ha que estar ben alerta !. El problema pot començar desde els xiquets adolescents o al principi d'una relació. No cal un maltractament físic per a detectar-ho qualsevol comportament mascliste de dominació o intolerància és ja un principi, per lo tant no hi ha que permitir-ho.
ResponEliminaSom tots iguals i ningú està per damunt d'un altre siga dona o home.
Compte !!!!!!
Felicitats per la iniciativa. Crec que desde l'ajuntament, el departament d'assietencia social, i desde el centre de salut s'ha de facilitar a les dones afectades tot l'ajut necessari pa que pugue denunciar-ho i preservar el sue anonimat.
ResponEliminaMolt bona idea, com totes.
Endavant!!
Este tema es molt complexe. Per una part esta la fustraciò dels culpables, que deriven en violència (fìsica i/o psicològica) la seua impotencia, per altra part estan com a víctimes tant homes com dones, i per altra part està el compromìs per part de tots en denunciar allò que veiem i reconeixem com Violència de Gènere.
ResponEliminaLamentablement veig que molta denuncia quan les vìctimes ja son mortes pero no hi ha cap informaciò de com reconèixer els símptomes abans que sigue massa tard.
Tots haurìem de tindre clar quan reconèixer una violència de gènere, perque se done tant fìsicament com psicològicament.
Proposta: JPA, a mès de denunciar tambè podrìa afegir comentaris de com detectar, que podem fer si ho detectem i volem denunciar-ho, perque tots ja sabem que fins i tot, hasta la vìctima pot arribar a protegir al agressor, i això pot resultar molt complicat. Referencia: Síndrome de Stocolm, encara que este síndrome es en cas de segrestament.
En fì, molt loable la vostra manifestaciò pero vos demane que no se quede ahí, en denunciar quan ja es massa tard. Aporteu lo que pogueu per tal de previndre la violència de gènere al nostre poble.
Efectivament, la denúncia és una visibilització, necessària, però. És un primer pas, per a no normalitzar una situació en la que cada any una mitjana de 80 assassins acaben amb la vida de les seues companyes o excompanyes sense cap motiu, una situació que cal denunciar de manera pública, jo pense que com a TERRORISME DE GÈNERE.
ResponEliminaHi ha moltes iniciatives, sense elevat cost econòmic, que poden dur-se a terme per a treballar no només en la visibilització, sinó també en la detecció, prevenció i tractament de situacions de violència cap a les dones: jornades, xarrades, difusió de materials disponibles des d'entitats vinculades amb la temàtica, treball amb centres educatius, treball amb personal educador, amb les famílies, etc.
La violència de gènere que ens fa posar les mans al cap és només la punta de l'iceberg,la que tothom pot veure, però la problemàtica real és la que queda sota l'aigua, la part no visible, i és allí on cal centrar la major part de les intervencions.
Per sort estem en una societat on ja no només les dones creuen que cal canviar models de socialització, sinó també són molts també els homes que no comparteixen els models de masculinitat que han heredat d'un passat aptriarcal i androcèntric, i que estan més que disposats a renunciar a tota una sèrie de privilegis que els han sigut donats si això representa un dèficit de drets en els projectes de vida de les seues companyes.
El camí cap a la igualtat no l'han de fer només les dones. Aquest repte mai es podrà aonseguir si el conjunt de la societat no s'apropia de la idea que la igualtat suposa una millora de qualitat de vida per al seu conjunt, homes i dones.
Ànims i endavant, aquesta és la clau de moltes problemàtiques encara presents avui en dia en un món de llibertat i igualtat aparent.
La Universitat Jaume I,te una Fundació dedicada a la violència de genere amb un programa itinerant, sobretot per a les zones rurals,on la informació és més inaccesible
ResponElimina