Eleccions 20N

     El 20 de novembre es celebren eleccions a les Corts Generals. Seran les onzenes eleccions generals des de la transició, i es renovaran els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 264 escons del Senat. El final de la legislatura estava previst per al mes de març del 2012, però el president del govern a decidit anticipar-les i la controvertida data (el 20 de novembre es compleixen 36 anys de la mort de Franco) no ha de tindre cap connotació més enllà de què donarà pas a la nova Legislatura.

     Durant la campanya electoral els candidats es dirigeixen als electors demanant-los la confiança per representar-los en les institucions. La petició es formula mitjançant un programa que el candidat promet complir i que els electors li han d'exigir que complisca. Però, sovint es diposita la confiança en un partit perquè es creu en el seu líder o en les persones que l'acompanyen. Més que programes, es voten persones i també de vegades es vota a uns per no votar als altres, i els programes no tenen tanta importància com deurien a l'hora de determinar les decisions de vot. En el fons, molt poca gent creu que algun polític vaja a complir el seu propi programa i per això cal buscar candidats creïbles, que concreten, i no programes superflus i generalistes. Sempre hi ha una opció millor que una altra, per això, cal votar a candidats compromesos amb el seu programa perquè tindre una programació pròpia és tindre idees clares, saber el que es vol i no tindre que recórrer a improvisacions.

     Com oferir una bona política amb el que està caient? Els candidats saben que el futur és fosc, sobretot difícil, però, com dir-ho? Com dir totes les dificultats i  destrets que ens esperen? Si ho diuen, perden vots. Estem habituats que els polítics, després de les eleccions no recorden les seues promeses o les incompleixen impunement i, quantes primeres pedres s'han posat pocs dies abans de les eleccions? i, tots els actes que s'organitzen i es convida a la gent amb diners públics la vespra d'unes eleccions? Veiem macroinfraestructures sense donar servei temps i temps, carreteres construïdes amb retràs respecte al seus plans i que una vegada inaugurades per a unes eleccions s'han d'alçar perquè es trenquen, o cartells que anuncien obres ja passades exposats com a trofeus, ara bé els que molesten als ulls trets i de presa perquè venen eleccions. Clar, es juguen el sou i perquè no dir-ho, "les comissions" si és que hi han, tot val, ocultar propaganda d'altres opcions i fins i tot ser mentiders. És important mirar el passat dels futurs polítics que votarem, el present dels seus immerescuts privilegis, i també endevinar el futur relaxat després del seu pas per la política.

     Cal assegurar-se bé a qui es vota, perquè votar cal votar, hi ha que anar a votar, és un deure l'anar a votar en un estat democràtic. Votar té molt de sentit. No val a dir que la política no ens importa, perquè afecta en tot allò de la nostra vida quotidiana. Hem de saber elegir als nostres polítics.

     JPA aposta per una alta participació en aquestes eleccions generals i recolza les idees progressistes perquè són les que defineixen pautes clares de política econòmica-social. JPA no estem sotmesos a cap directriu política, però això si, per davant de tot defenem serveis públics de qualitat, una educació pública, una sanitat sense espera, una seguretat social universal, una contenció en la despesa pública i sense hipoteques innecessàries, igualtat d'oportunitats en contractacions públiques, i una assistència per a la gent gran; perquè, on estan les residències per a la gent que ja no pot anar als llars de jubilats? enlloc, però els porten a votar o els preparen el sobre o els fan votar per correu.

     JPA demana el vot progressista, per tot això, i perquè és el que defén millor els interessos dels no rics.