En el plenari extraordinari de 10 de novembre de 2013 es va aprovar el nou
PGOU. JPA vam sol·licitar formalment la documentació, no se'ns va remetre per al plenari (com sempre), no érem coneixedors
de la seua redacció i ens abstinguérem. Es va exposar durant 15 dies a
l'Ajuntament i es va convocar una reunió amb les associacions del poble per
informar al mes de juliol passat. A JPA no
se'ns va convocar a la reunió a pesar que l'Alcalde es va comprometre, en
el mateix plenari que es va aprovar, a convocar-nos juntament amb la resta
d'associacions del poble. En el plenari extraordinari de desembre, l'Alcalde va
dir que no se'n va recordar.
En aquest plenari extraordinari de 18 de desembre, vam incloure un punt, Pla General d'Ordenació Urbana: detalls i aclariments, a la fi de què se'ns
donaré contestació a una sèrie de preguntes formulades per escrit al més
d'agost a instancies del mateix director del PGOU, Francisco Segarra Bel, i que
després de mig any no havíem tingut resposta. Per aquest plenari vam tindre
contestació per escrit mitjançant un informe jurídic de Santiago J. Carratalà
Beguer, advocat del equip redactor del PGOU.
Aquestes eren les preguntes i
les contestacions que hem extret:
- L'objectiu del
Pla és crear sòl capaç d'assumir els creixements residencials i industrials
previstos en el municipi. Quins creixements d'aquest tipus hi ha previstos? En
quins estudis es basa? No existeix
cap estudi oficial que faça preveure els efectes de la implantació de noves
infraestructures, en especial el del Centre Penitenciari, ni per part de
l'Estat ni per part de la Generalitat. Es tracta de fer una estimació per tal
que haja una quantitat de sòl per poder atendre futures demandes, evitant situacions
com l'actual on no hi ha cap sòl urbanitzable.
- Per a un Centre
Penitenciari amb una previsió de 2.000 reclusos. Quina previsió d'augment de
població preveu el PGOU? Com es té en compte aquest augment? Quins estudis
s'han fet? S'han tingut en compte dues qüestions. Per una banda, a més de la població reclusa, els funcionaris i
resta de personal necessari, suposa una població flotant que demanen
serveis. I per l'altra, si en el futur hi haguera una ampliació de les instal·lacions o es porta a terme el Centre Educatiu o la Caserna de la
Guàrdia Civil, es puga generar sòl per cobrir les noves demandes. L'arquitecte
ens va contestar al juliol que la previsió es estimativa, que no hi ha estudis.
- El PGOU diu:
La planificació urbana busca un model de ciutat compacta i complexa, eficient i
estable socialment, amb la finalitat de produir ciutat i no urbanització. Què
vol dir això? Es promou una ciutat compacta, és a dir, unida, utilitzant el major sòl
possible per tal de preservar la major part del terme municipal. La complexitat
es refereix a que internament existeixca la major diversitat d'usos i funcions per a què puga satisfer el màxim
possible de demandes ciutadanes. L'eficiència ve referida a una utilització el
més racional possible dels recursos naturals i reduir l'impacte amb el medi
ambient. L'estabilitat social tracta d'evitar
l'exclusió dels vianants i persones amb mobilitat reduïda, facilitant la
convivència i les relacions. (Pareix que es vol comparar el nostre poble a una gran
ciutat)
- El PGOU diu que
està en projecte la implantació d'un institut per donar servei a la comarca.
Això és així? S'assenyala que figura
en programació de la Conselleria d'Educació, la reposició del C.P. Joan de
Brusca, així com la construcció d'una nova secció d'Educació Secundària, que no
només pot ser per al municipi d'Albocàsser, vista la grandària de la seua
població estudiantil.
- Quins serveis
dels que parla el PGOU en la memòria informativa es tenen previstos? No és funció del Pla establir tots els usos i la seua
implantació. La seua funció es afavorir i preveure sòl per permetre la
implantació en el moment i forma que es duga a terme. L'arquitecte, al juliol,
tampoc va concretar, ens va contestar que es determinaran en funció de les
necessitats a mesura que es desenvolupe cada sector.
- Quines
previsions hi ha per al sòl amb vocació de segona residència o de caràcter
turístic rural? En referència al sòl de caràcter
turístic rural, la intenció es promoure'l
per afavorir el desenvolupament econòmic i la
revitalització de diversos masos. En quan a la segona residència, no es
contemple com a tal, però sí són
possibles zones de vivendes unifamiliars. L'arquitecte ens va contestar al
juliol que en funció de les necessitat del municipi, que no està determinat.
- Els voltants de
Sant Pau, en el mapa núm.13 consten com a sòl no urbanitzable genèric. Què vol
dir això? Es pot edificar? El voltants de Sant Pau són en part sòl urbà i
en part no urbanitzable, donat que es troba afectat per la Zona d'Especial
Protecció d'Aus, a més d'estar per determinar una modificació de la carretera.
És a dir, a hores d'ara no es pot
edificar fora de sòl que ja està classificat com a sòl urbà.
- EL PGOU diu que
la dependència de l'automòbil ha de ser reduïda. Quines alternatives dona el
PGOU? El PGOU deu d'establir criteris de la xarxa viaria primària i
secundària per la implantació de corredors de vianants i bici en la mesura possible
, i proposa que es puguen utilitzar mitjans de comunicació alternatius, a més
de garantir la prioritat dels vianants.
- El PGOU parla
de què el planejament urbanístic ha d'afavorir la participació i la cohesió social.
En quin sentit? Aquesta contestació parla de
diferències de renda, de classes socials, de diferències demogràfiques,
paisatgístiques i de estructura econòmica, de persones de diferent condició, de
grups socials. (O el redactor de l'informe no ha entès la nostra pregunta o
nosaltres no entenem el que se'ns
contesta)
- Com preveu el
PGOU la planificació urbana de voreres i passos de vianants? Per exemple al Pla
i carrer de la Font. El PGOU no
arriba a eixe nivell de detall, això li correspon al Projecte
d'Urbanització. L'arquitecte ens va contestar al juliol que no es contempla.
- Com preveu el
PGOU places d'aparcament públic? Són qüestions que corresponen al
plantejament de desenvolupament del Pla, en concret al Pla Parcial. L'arquitecte
ens va contestar al juliol que no es contempla.
- Com preveu el
PGOU l'increment de zones lliures, recreatives i zones verdes? Com a mostra
es refereix al parc urbà previst en el camí cap a l'ermita de l'Esperança. L'arquitecte
ens va contestar al juliol que quan es desenvolupe cada sector es contemplaran.
- Com preveu el
PGOU la contaminació lumínica i acústica de la presó? La contaminació
acústica i lumínica venen determinades pel Pla Especial de la presó. L'arquitecte
ens va contestar al juliol que s'haurà de contemplar en les ordenances, el Pla
de la presó no pot ser modificat.
- El PGOU parla de
transport públic. A què es refereix? Les competències de transport públic
excedeixen de les del propi municipi, però resulta important que en el PGOU es
faja esment per tal que la Generalitat siga conscient de la seua necessitat, no
només per al Centre Penitenciari, també
per al poble d'Albocàsser. (Ací pareix que el poble quede en un segon pla,
darrere de la presó) L'arquitecte ens va contestar al juliol que el posarà
l'Ajuntament si ho considera oportú.
- També parla el
PGOU de VPO. On es construiran? D'acord amb la normativa vigent, està
previst que, de l'edificabilitat residencial de cada Sector de sòl
urbanitzable, i en totes les zones que es desenvolupen, un mínim del 10% es dedique a habitatges protegits. L'arquitecte
ens va contestar al juliol que sí que està previst que l'Ajuntament en vulga
construir.
- On preveu el PGOU
que es poden abocar escombraries, enderrocs, desfets o residus? La previsió
és preveure la possible ampliació de l'Ecoparc.
- On està
planificada la construcció de l'heliport? No consta la planificació de la construcció d'un heliport, encara
que no és incompatible amb el sòl no urbanitzable.
- On està
planificada la construcció de la residència per a majors? Es preveu
l'obtenció de terrenys per tal d'implantar les dotacions públiques que
s'estimen necessàries. L'arquitecte ens va contestar al juliol que no està
estipulat. (O siga que l'Alcalde va
mentir en el plenari de juny al dir que hi havia sòl reservat en el camí de
Les Canals)
- Quines
tramitacions es van seguir per al projecte i demarcació del PAI promogut per
Perdigana Sant Pau SL? En quina fase de construcció es troba? Encara que és
una qüestió alinea al PGOU, cal informar que encara està pendent de la seua aprovació definitiva per part de la
Conselleria. Es per això que no s'ha començat la seua construcció. (En el
plenari de març de 2012, se li va preguntar a l'Alcalde si el PAI estava
paralitzat per alguna normativa i va contestar que estava paralitzat per la
crisi. Quina credibilitat tenen les paraules de l'Alcalde en un plenari, si
s'inventa les respostes?)
A criteri de JPA són contestacions molt superficials, trivials, massa generalistes. Les contestacions es poden adaptar al context
de qualsevol PGOU, que al igual que el Pla es pot fer extensible a qualsevol
poble. No es tenen en compte, no s'esmenten les particulars característiques del
poble referents a creixement, densitat, cens, emigració, organització social, economia,
fluctuacions, distribució, proporcionalitat, cultura,...
Volem agrair a l'equip redactor del Pla l'atenció
de rebre'ns, la informació donada, i l'afany i ganes mostrats en contestar-nos
les qüestions plantejades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada