El
15/01/2014 va haver una cimera
d'alcaldes a la Diputació de Castelló en la que el seu President va brindar
la Institució com a plataforma d'ajuda als
pobles i per assessorar a alcaldes amb la reforma de l'Administració Local.
JPA, li vam sol·licitar al nostre Alcalde una reunió amb la finalitat de que
ens informara d'aquesta cimera i de la part que afecta aquesta Reforma al
nostre poble, però l'Alcalde no ha
informat, i dubtem que estinga preparat per fer-ho. Com és habitual
l'Alcalde no informa a JPA, no es vol reunir amb nosaltres quan li ho demanem,
i tampoc posa data quan ell pren la iniciativa (esperem data per perquè ens
informe del PGOU i per sol·licitar la seu de Campus Obert). Nosaltres hem
recollit informació de diversos mitjans i la volem donar a conèixer.
A la
Diputació, la cimera d'Alcaldes va començar amb el balanç de gestió en la Diputació per part del seu President, que va
donar compte de les decisions preses que han ajudat als ajuntaments a
solucionar els seus problemes de liquiditat (nosaltres no coneixem aquestes
decisions i vist l'estat de comptes del nostre Ajuntament, pareix que l'Alcalde tampoc). Va al·ludir al procés d'adaptació que
ara comença (voldrien que el nostre Alcalde ens informés de com s'ha d'adaptar
Albocàsser a la nova llei) i va informar que ha creat un àrea específica per
coordinar la implantació d'aquesta normativa i ha designat a un diputat per atendre
els dubtes que tinguen els alcaldes. Moliner va citar l'avançament dels
ingressos de tresoreria a 55 pobles (no sabem si Albocàsser està inclòs), les
beques per a joves (que la Diputació simplement gestione, per què són Fons
Europeus), o les actuacions fetes en camins rurals (a Albocàsser paguem un
impost per aquest concepte, no sabem que la
Diputació n'hage arreglat cap), i també va repassar les decisions preses en
ajustos econòmics (que no els sabem, però d'això en podria prendre nota el nostre Alcalde). Moliner, després de
ficar-se medalles, segons l'oposició, no va esmentar la gestió en el
funcionament dels ajuntaments ni el deute de la Generalitat sobre aquests.
Les
diputacions, ara que es qüestiona tant
la seua funció i el per a què valen, volen assumir competències dels
ajuntaments, i seran els ajuntaments menuts qui ho pagaran, i sí clar, més
assessors i personal eventual,... més gent del partit. Els diners que maneja la
Diputació són diners dels pobles, són
diners que ens corresponen als pobles de la província, però no tots arriben
allí on cal, ni amb la proporcionalitat que ens mereixem. La Diputació de
Castelló té (o tenia a principi de legislatura) 27 diputats i 33 nomenaments
eventuals polítics (més que diputats),
dels quals 11 són assessors per al
president i vicepresidents. Tots sabem el que prima qui reparteix els diners.
D'entre
totes les reformes que ha fet el Govern Rajoy, està la Reforma Local, que afecta a tots, i que ha passat
gairebé desapercebuda. Aquesta llei introdueix retallades i obre la porta a les
privatitzacions als ajuntaments de
cada poble i ciutat. Els serveis més propers als ciutadans, la part de la
política que ens afecta més d'a prop sofrirà canvis molt importants. Aquestes
són les seves claus:
- Les diputacions són les que més guanyen.
La llei dóna poder a les diputacions per fer-se amb la gestió de les
escombraries, l'aigua o l'enllumenat públic de tots els municipis de menys de
20.000 habitants. L'objectiu és estalviar, que una sola institució ho centralitze
tot per abaratir costos. Però darrere d'això s'amaguen els diversos temors pels
recels que desperta la llei, perquè les diputacions precisament, no tenen fama
de transparència democràtica i generen desconfiança.
- Els ajuntaments hauran de renunciar a donar serveis socials als seus veïns com l'ajuda a domicili o les residències d'ancians. La llei obliga als ajuntaments a cedir-los-hi a les comunitats autònomes, però les comunitats no rebran diners extres per fer-se càrrec d'ells, com van a prestar uns serveis sense pressupost? (Aquest punt, ací a la Comunitat Valenciana no tindrà especial importància ja que, on estan les residències per a majors?)
- Reducció de polítics i sous. Quan el Govern va presentar la llei va anunciar als quatre vents que s'eliminarien càrrecs polítics innecessaris i que es baixarien els seus sous. Però en la llei que finalment s'ha aprovat, això no apareix. No s'eliminaran ni regidors ni diputats de cap administració.
- El sòl, el gran tresor de tot ajuntament. El sòl serveix per a habitatges protegits, per a col·legis o esglésies o per vendre'l si cal finançar alguna obra o cobrir alguna despesa. A partir d'ara es pot vendre amb una altra finalitat: reduir deute (però, en el cas del nostre poble ha segut per augmentar-lo).
- L'estalvi és l'objectiu d'aquestes mesures.
Però tota aquesta ànsia d'austeritat que, de cop li ha entrat al Ministre
d'Hisenda i Administracions Públiques, està centrada en els ajuntaments, i precisament
en els ajuntaments xicotets. Realment era necessari tocar-los? Què hi ha de la
corrupció política o del finançament il·legal del seu propi partit?
La
reforma persegueix bàsicament reduir el
finançament dels ajuntaments a favor de les diputacions. Prima a les
diputacions en detriment dels ajuntaments. És una porta oberta a la
privatització massiva de serveis des d'un Ens, la Diputació, que és el menys
democràtic de totes les Institucions, ja que els càrrecs polítics electes en
les diputacions ixen per circumscripció electoral, però triats a dit pel partit, i la circumscripció és un antic partit
judicial. És pel que trobem en falta la
Comarca, un Consell Comarcal format per regidors que administre els serveis
de la gent dels seus pobles, com es fa en altres comunitats autònomes, però al
País Valencià l'impuls de les comarques i la llei de comarcalització va quedar
en un no rés. Aquesta Reforma encara ens allunya més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada