Malbarataments públics

100 milions d'euros gastats en la Fórmula1, 115 milions de les torres de Calatrava que mai voran la llum, 400 milions en uns estudis cinematogràfics construïts de forma il·legal en la Ciudad de la Luz d'Alacant, 2.000 milions en la Ciudad de las Artes i las Ciencias de València, 1.200 milions d'euros de deute acumulat en Canal 9 i el seu president cobrava més que Zapatero, America's Cup, Terra Mítica, el Jardí del Túria..., 150 milions d'euros de l'aeroport de Carlos Fabra sense avions, 300.000 euros per l'estàtua de Ripollés en homenatge a Fabra en l'aeroport, els salaris dels directius de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana estan equiparats als del govern de l'Estat i el deute acumulat al 2010 era de 1129 milions d'euros, salaris de diputats provincials de 43.825 euros a l'any, la meitat que la del president, retribucions d'assessor de vicepresident 3r de la Diputació de 2.625 euros mensuals i a més a més un auxiliar, o siga un assessor de l'assessor amb una retribució de 1.816 euros, els presidents d'aquestes administracions processats en la banqueta dels acusats..., ens ho mereixem? que em fet? La Comunitat Valenciana té el major deute de totes les autonomies (Banc d'Espanya). La Generalitat Valenciana es troba en situació de "quiebra" tècnica (Sindicatura de Comptes).

     La llista és llarga i té una continuació de maneres i de fets al nostre Municipi. Governar governat comporta que les decisions es marquen sense prioritats, a cops d'il·luminacions, tenim museu sense res que visitar, auditori que no es auditori (local per a activitats socioculturals), piscina climatitzada anunciada a "bombo i platillo" per eleccions impossible, duplicitat de centres de dinamització (CDR i CEDES) i l'escola més vella del País Valencià amb una ordre d'evacuació. Hem pagat dues persones eventuals, promotor social i dinamitzador cultural, durant 6 anys; un regidor delegat en cultura i esports amb 9.000 euros anuals amb dedicació de dos dies a la setmana, durant un any i mig; el mateix regidor amb 18.200 euros anuals, durant quatre anys; una regidora amb 15.400 euros, durant quatre anys; un alcalde amb 22.400 euros anuals, durant quatre anys.

     Amb els 3 milions de la piscina climatitzada, amb els 677.000 en que es va adjudicar del CEDES, amb els  diners invertits en la construcció del museu més els de la compra del solar, amb els 250.000 euros que es convertiran en 480.000 de les expropiacions per a l'escola més els 65.000 per a la seua urbanització..., amb tot això, i amb les despeses de personal que passa del 600.000 euros, no tindríem una residència per la gent que no es val per ella mateix, i més? quins ulls no veuen això? quin cap pensa més enllà?

UN ANY MÉS EL 25 DE NOVEMBRE HEM DE RECORDAR QUE CONTINÚA LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El 25 de Novembre de 1960, Les Mirabal, tres germanes dominiques, van ser assassinades per oposar-se ferventment a la dictadura de Trujillo. Des de 1999, es commemora en esta data el DIA INTERNACIONAL DE L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES.

Els dies internacionals de les Nacions Unides no ens assenyalen altra cosa que “hi ha un problema en el nostre món pendent de resoldre”. Res a celebrar. Un toc d’atenció. Alguna cosa per la qual cal treballar i sensibilitzar, i no únicament en esta data sinó al llarg de tot l’any.

Aquesta violència, anunciada cada dia pels mitjans de comunicació, arriba sobretot a les nostres consciències i prem el botó d’alarma, quan pren la forma d’horribles successos sagnants. De manera continuada hem naturalitzat comentaris com “una dona més ha mort a mans de la seua parella...”, “el veïnat no pot avenir-se’n del fet ...”, “li ha clavat 16 punyalades ...” o ja no ens produeixen “mal cos” les morboses fotografies i imatges mostrant les restes de sang de la víctima.

No obstant, esta situació hem d'extraure-la del plànol estrictament íntim i denunciar-la en el terreny del públic. No podem desvincular-nos de l'horror que ens transmeten aquestes notícies, doncs som en bona mida còmplices de la massacre.

Les denúncies i la presència mediàtica de les agressions són claus, però cal anar més enllà. Estes agressions no poden presentar-se com fets aïllats. No és suficient, és necessària una anàlisi crítica que entengue que el problema de base es troba en la pròpia estructura social basada en el *patriarcat. Un sistema que condemna, a les dones, pel simple fet de nàixer dones, a una posició inferior dins l’ordre social que, encara que s'entengue de manera general com a superada, és el veritable rerefons del terrorisme masclista.

Perquè ja és hora que parlem amb claredat de TERRORISME. Al llarg del que portem d’any, 61 assassins han acabat amb la vida de les seues parelles o ex-parelles, 965 dones assassinades des que l’any 1999 els moviments de dones van començar, per primera vegada, a fer el recompte, publicar estadístiques i traure la violència de gènere fora de les parets de cada casa.

I recordem que les morts són només la punta de l’iceberg. La violència psicològica, sexual, institucional, econòmica, estructural, cultural, ... es passeja constantment pel nostre dia a dia sense ni tan sols cridar la nostra atenció.

Per tot això, des de JPA entenem que ens trobem davant un greu problema enquistat en el més profund de la nostra societat i us volem convidar a la presa de consciència col·lectiva, a la reflexió i a la lluita activa en el nostre dia a dia mitjançant una educació en igualtat i una tolerància zero als comportaments masclistes, a les discriminacions sexistes i a qualsevol tipus de violència cap a les dones.

Només com a homenatge a totes les dones víctimes del terrorisme masclista, per a què no queden en l’oblit ni en l’anonimat:

http://www.separadasydivorciadas.org/esp/victimas-violencia-de-genero-ampliacion.php?sexo=0&gay=0&a%F1o=2011

Us informem de la següent convocatòria:

MANIFESTACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.
ORGANITZACIÓ: PLATAFORMA CIUTADANA PER A LA IGUALTAT EFECTIVA DE DONES I HOMES
CASTELLÓ DE LA PLANA.  PLAÇA DE LA PAU

25 DE NOVEMBRE DE 2011 A LES 19:00 HORES

Eleccions 20N

     El 20 de novembre es celebren eleccions a les Corts Generals. Seran les onzenes eleccions generals des de la transició, i es renovaran els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 264 escons del Senat. El final de la legislatura estava previst per al mes de març del 2012, però el president del govern a decidit anticipar-les i la controvertida data (el 20 de novembre es compleixen 36 anys de la mort de Franco) no ha de tindre cap connotació més enllà de què donarà pas a la nova Legislatura.

     Durant la campanya electoral els candidats es dirigeixen als electors demanant-los la confiança per representar-los en les institucions. La petició es formula mitjançant un programa que el candidat promet complir i que els electors li han d'exigir que complisca. Però, sovint es diposita la confiança en un partit perquè es creu en el seu líder o en les persones que l'acompanyen. Més que programes, es voten persones i també de vegades es vota a uns per no votar als altres, i els programes no tenen tanta importància com deurien a l'hora de determinar les decisions de vot. En el fons, molt poca gent creu que algun polític vaja a complir el seu propi programa i per això cal buscar candidats creïbles, que concreten, i no programes superflus i generalistes. Sempre hi ha una opció millor que una altra, per això, cal votar a candidats compromesos amb el seu programa perquè tindre una programació pròpia és tindre idees clares, saber el que es vol i no tindre que recórrer a improvisacions.

     Com oferir una bona política amb el que està caient? Els candidats saben que el futur és fosc, sobretot difícil, però, com dir-ho? Com dir totes les dificultats i  destrets que ens esperen? Si ho diuen, perden vots. Estem habituats que els polítics, després de les eleccions no recorden les seues promeses o les incompleixen impunement i, quantes primeres pedres s'han posat pocs dies abans de les eleccions? i, tots els actes que s'organitzen i es convida a la gent amb diners públics la vespra d'unes eleccions? Veiem macroinfraestructures sense donar servei temps i temps, carreteres construïdes amb retràs respecte al seus plans i que una vegada inaugurades per a unes eleccions s'han d'alçar perquè es trenquen, o cartells que anuncien obres ja passades exposats com a trofeus, ara bé els que molesten als ulls trets i de presa perquè venen eleccions. Clar, es juguen el sou i perquè no dir-ho, "les comissions" si és que hi han, tot val, ocultar propaganda d'altres opcions i fins i tot ser mentiders. És important mirar el passat dels futurs polítics que votarem, el present dels seus immerescuts privilegis, i també endevinar el futur relaxat després del seu pas per la política.

     Cal assegurar-se bé a qui es vota, perquè votar cal votar, hi ha que anar a votar, és un deure l'anar a votar en un estat democràtic. Votar té molt de sentit. No val a dir que la política no ens importa, perquè afecta en tot allò de la nostra vida quotidiana. Hem de saber elegir als nostres polítics.

     JPA aposta per una alta participació en aquestes eleccions generals i recolza les idees progressistes perquè són les que defineixen pautes clares de política econòmica-social. JPA no estem sotmesos a cap directriu política, però això si, per davant de tot defenem serveis públics de qualitat, una educació pública, una sanitat sense espera, una seguretat social universal, una contenció en la despesa pública i sense hipoteques innecessàries, igualtat d'oportunitats en contractacions públiques, i una assistència per a la gent gran; perquè, on estan les residències per a la gent que ja no pot anar als llars de jubilats? enlloc, però els porten a votar o els preparen el sobre o els fan votar per correu.

     JPA demana el vot progressista, per tot això, i perquè és el que defén millor els interessos dels no rics.

Presidiari fugit d'Albocàsser

   La notícia de què un presidiari s'ha donat a la fuga és la que esta de boca en boca en tots els àmbits al nostre poble.
Segon la informació recollida per JPA el pres va aprofitar una excursió organitzada en la que va participar juntament amb altres set presos i quatre funcionaris. L'eixida a Albocàsser incloïa un passeig, esmorzar i la visita al taller tèxtil. Durant la seua estada en el taller va demanar permís als funcionaris per a anar al servei, i va aprofitar per a escapar-se a través d'una finestra. Tènia nacionalitat marroquina, 23 anys d'edat i pareix que va ser condemnat a dos anys de presó com a responsable de robatoris i ja havia complit un any de la condemna.
Segons persones que el coneixien, va fugir de forma molt rocambolesca quan hagués pogut fugir en qualsevol altre moment, el xic es veu no estava bé, i no podia aguantar un any, se li van creuar els cables, no té cap família, ací i ho te fotut perquè l'agarraran i més condemna. La resta de presos que van eixir, només repetien: però que ha fet este, fins i tot volien anar a buscar-lo i en cap moment va haver per part dels funcionaris un descuit.
La delegada del govern en la comunitat Ana Botella a dit que s'obrirà un expedient informatiu per valorar les circumstancies del cas i és trauran les degudes conseqüències.
    La Guàrdia Civil a incorporat un helicòpter i continua el dispositiu de recerca, el pres no aparegut els diaris van plens, i res de Castellón II, en tot moment és la presó d'Albocàsser i per aquestos motius és conegut aquest poble.

Violència de gènere.

Els homes i les dones de JPA també volem fer ús d'este mitjà de comunicació per a transmetre la importància de valors humans i socials i, per tant, denunciar la mort violenta de la darrera víctima de violència de gènere de les ja 34 en 2011.
Ho seguirem fent cada vegada que lamentablement torne a passar.

Volem recordar i conscienciar-nos del greu problema que encara existeix en la nostra societat sobre la manca d’igualtat i l’existència de la violència cap a les dones.

TOTES LES PERSONES TENIM COSES A FER PER A MILLORAR. Pares i mares , joves, educadors, amistats, veïns,.......

SÓN 30 VÍCTIMES !!!!!!!

NO ENS ACOSTUMEM A LES XIFRES, SÓN PERSONES AMB NOM